El meu petit gran Cronos. Part III
Una vegada presa la decisió de deixar en Cronos en un paddock al costat de la manada mentre la testosterona baixa, passen 8 mesos, després dels quals penso que és el moment de tornar a provar la re introducció. Desafortunadament no funciona i fent un gran esforç emocional per part meva decideixo traslladar-lo per una temporada a La Corona Residència equina.
Tenir consciència del que és millor pels nostres cavalls i del que podem i no podem oferir-los és vital pel seu benestar i per una relació saludable.
La Corona és un espai molt ampli on viuen uns 70 cavalls en llibertat i on Cronos passa 8 mesos. Durant aquest temps aprèn les regles socials dels cavalls. A Aura ell era el mascle fort i feia que la resta fessin el que ell volia a base de mossegades i coses, sense respectar els senyals dels seus companys. Ningú millor que altres cavalls per ensenyar-lo.
Ara hi ha molts cavalls, cavalls més grans en edat i en tamany i ja no li és tan senzill fer el que vol. Ara ha d’integrar-se en un grup molt gran, on estan amb l’instint més despert; impressionant con s’adapta i com, mes a mes, vaig notant canvis profunds en ell.
La relació comença a canviar: a la que arribo aprofita per dormir, si s’apropa algún cavall m’expressa clarament què vol fer, anem a conèixer nous camins junts, sense ramal, ens estirem junts a la gespa…. i quan marxo amb el cotxe m’acompanya fins on ell pot. Sempre parlo de la comunicació cor a cor i de la relació entre espècies, i ell ha estat el cavall que me l’ha ensenyat, amb qui ho he descobert, ja que me l’he hagut de guanyar a pols dia rere dia.
Sense parlar-li des del cor i sense escoltar-lo des del cor tot això hauria estat inviable. Només així he pogut deixar de costat les meves necessitats i el que jo volia en vers del qual ell necessitava: portar la seva potència a la màxima expressió, fer de mascle jugant i medint-se amb altres, donar-se permís per ser poltre, robar alguna euga a un altre cavall….
I… 8 mesos després sento que és el moment de tornar a casa.
Torna a un espai ampliat, amb els seus antics companys i amb dos que no coneix: l’Estrella i la Luna, i la tornada ha estat genial!. Tot és diferent i per descomptat el resultat també ho és.
Ara, un mes i mig després veig un Cronos fort, valent, respectuós, atent i també dolç, molt dolç. A la imatge el veiem amb el seu gran amic en Paris. Ambdós s’han trobat molt a faltar i des del primer dia de la tornada que no paren de fer-se mimos, pasten junts, dormen junts, vigilen la peque junts…
Podeu veure la seva evolució desde que són més foscos a ara que ja són pràcticament blancs.
Em fonc amb els dos, estan agermanats són un equip, ho han estat des que Protectora ADE els va rescatar i per sempre més estaran junts.
Dels 16 àngels que m’acompanyen en el meu camí de vida ells són dos.
Us deixo links de les parts I i II:
