Acceptar clients des de la por a no arribar a fi de mes no és emprendre, és sobreviure.
Hi ha decisions que semblen estratègiques, però estan plenes d’urgència:
Acceptar a aquest client amb el qual no sents afinitat, baixar els teus preus sense convicció, prolongar processos que saps que no estan funcionant…
Tot per no “perdre” l’oportunitat, tot per no quedar-te sense ingressos. Què estàs construint des d’aquest lloc?
Acompanyar des de la por: un parany subtil i silenciós
Segons l‘Informe de Benestar Emocional en l’Emprenedoria Independent (2023). El 67% de professionals de l’acompanyament admet haver acceptat almenys una vegada un client que no ressonava amb els seus valors per por de la inestabilitat econòmica.
Un 52% reconeix haver sentit esgotament emocional després de sostenir processos no alineats. I un 38% ha experimentat símptomes de burnout per no establir límits clars en la seva pràctica.
Acompanyar des de la por no sols afecta la teva estabilitat emocional, també erosiona la qualitat de l’acompanyament que ofereixes. Perquè quan treballes des de l’escassetat, no estàs triant: estàs reaccionant..
El “si” que traeix la teva integritat
Acceptar a qualsevol client, en qualsevol moment i sota qualsevol condició pot semblar una estratègia per a sostenir-te… encara que a llarg termini et desconnecta de la teva visió, esgota els teus recursos interns i entela la teva energia professional.
L’urgent comença a ocupar el lloc de l’important. El “entra diners” tapa el soroll del “això no em representa”. I aquesta desconnexió es nota: et costa motivar-te, comences a dubtar de la teva vocació, la teva comunicació perd claredat i la pràctica comença a sentir-se com una càrrega.
Llavors… què fer quan la por estreny?
No es tracta d’ignorar la realitat financera, es tracta de no deixar que sigui la por qui prengui les decisions. Aquí van claus per a començar a sortir d’aquest bucle:
1. Reconeix la diferència entre necessitat i urgència. Està bé necessitar ingressos, el que no t’ajuda és moure’t per pànic. El primer pas és pausar, respirar i preguntar-te: “Això em sosté o em buida?”
2. Cuida els teus límits com a part de la teva sostenibilitat. Establir amb claredat quin tipus de processos, clients o condicions no acceptes és part de la teva cura professional. No és rebutjar, és protegir la coherència de la teva pràctica.
3. Construeix una pràctica que també et nodreixi. Quan emprens des del valor (no des de la por), pots atreure, crear, triar. I això només ocorre quan et permets sostenir una visió a mitjà i llarg termini.
4. Fes espai per al que sí que ressona. A vegades el “sí” que no és autèntic està ocupant el lloc del client que sí que està buscant el que tu realment ofereixes. No et buidis per a omplir buits.
Emprendre un projecte d’acompanyament no és aguantar, és crear des de la teva veritat.
Quan acceptes clients només per por, construeixes una pràctica que no et representa.
Quan tries des de la confiança, des de la claredat del que vals, estàs conreant un projecte veritable. I sí, pot donar vertigen encara que també és aquí on comença la veritable llibertat professional.
Què passa quan treballes en alguna cosa que no té a veure amb la teva vocació?
Segons un estudi global de Gallup (2023), el 79% de les persones estan desconnectades emocionalment del seu treball.
Això no significa que no sàpiguen fer-ho, significa que ho fan sense ànima, sense sentit, sense sentir-se part real del que estan creant, i això pesa; es nota en l’energia, en la motivació, en la lluentor que s’apaga a poc a poc. Quedar-se en un lloc que no et representa pot donar-te seguretat… però t’allunya de tu.
Qué es la vocació?
La vocació no és una professió, és una crida.
Una sensació interna que estàs on has d’estar, fent el que vas venir a fer.
No sempre és clara ni immediata, a vegades apareix com un murmuri, altres com una sacsejada, encara que quan apareix, la reconeixes. Té més a veure amb la teva manera d’estar en el món que amb el títol que poses en el teu web.
És l’expressió més autèntica de la teva sensibilitat, la teva història i els teus talents posats al servei d’uns altres.
Què passa si no la vius?
Silenciar la teva vocació és desconnectar-te de tu, és sostenir durant anys una pràctica que no t’omple, i això, passa factura. Comencen a aparèixer símptomes: fatiga emocional, falta de claredat, confusió sobre el teu rumb, pèrdua de confiança, comparació constant.
I moltes vegades, en el fons, una tristesa subtil: “sé que no estic on vull estar, però no sé per on començar a canviar-ho.”
I què passa quan l’escoltes?
Quan comences a donar-li espai a la teva vocació, alguna cosa es recol·loca.
No sempre és fàcil, apareixen pors, incertesa, dubtes legítims:
- I si no funciona?
- I si no soc suficient?
- I si és massa tarda?
- I si no sé com començar?
Encara que també apareix una cosa nova: direcció, sentit i un lloc intern des del qual crear. La teva energia canvia, les teves decisions s’ordenen, els teus missatges comencen a ressonar.
Ja no es tracta d’inventar-te alguna cosa des de fora, sinó de recordar el que ja estava en tu des de fa temps.
Emprendre des de la vocació: una minoria valenta
Segons l’Estudi Europeu de Vocació i Emprenedoria 2023, només el 12% de les persones que senten una vocació forta s’atreveixen a transformar-la en un projecte professional, i els qui ho fan reporten nivells molt més alts de benestar, motivació i sostenibilitat emocional en la seva pràctica. No és un camí immediat, i sí que és un camí profundament introspectiu i revelador.
A Aura, acompanyem aquest trànsit
Jo mateixa he passat per cadascuna d’aquestes etapes: Des de la desconnexió profunda amb mi mateixa, la sensació de no estar al meu lloc, fins a aquest moment en el qual alguna cosa dins va començar a murmurar. Vaig escoltar aquesta veu interior, vaig buscar alternatives, camins nous, preguntes que m’acostessin a alguna cosa amb més sentit.
Vaig descobrir qu el que realment m’apassionava eren els cavalls, que la meva veritable vocació és acompanyar a les persones i em vaig atrevir a fer aquest canvi de vida que en moltes ocasions aterreix. No va ser immediat, ni sempre fàcil, i sí profundament transformador.
Avui, 11 anys després, sostinc aquesta decisió cada dia, i des d’aquí, acompanyo a persones que, com tu potser ara, estan travessant aquest mateix moment. Perquè la vocació no és només una elecció professional, és un retorn a tu.
