Tag: Poltres

Des de l’Ànima

Asseguda al mig del prat, entre flors, rodejada d’abelles i al costat de Brisa us puc dir que sóc una humana que porta 46 anys coneixent-se i que encara veu un llarg camí per recòrrer

Brisa m’ensenya el significat de ser una egua anciana, en totes les dimensions imaginables. Ella em porta al més profund del meu ser

Ara, tombada amb l’Estrella i la Luna us puc dir que sóc una humana que porta 9 anys coneixent-se a través dels cavalls, caminant amb ells, aprenent d’ells i per a ells

Estrella m’està mostrant el que és la maternitat, com la viu i la sent havent superat l’insuperable. Ella em connecta amb la supervivent que hi ha en mi, la que va a pels seus somnis, la que mai es rendeix, la que se supera a si mateixa

I amb la seva poltra Luna, que va arribar a mi amb tan sols 3 setmanes de vida estic experienciant veure créixer un poltre amb la seva mare, en llibertat i sense condicionaments, acompanyant-les quan m’ho permeten en aquesta relació tan profunda i tan meravellosa que tenen una vers l’altra. Quelcom veritablement màgic!

Ara estic sota d’un roure, on a vegades medito; estic a l’ombra, em dóna l’aire i tinc enfront meu a Cronos i Ciro, ells m’han arrossegat a saber sobre mascles, el seu funcionament com a solters, el seu funcionament dins la banda natal, com funcionen en la gestió de les egües, el seu funcionament amb si mateixos…

En aquest aspecte us puc dir que sóc una humana perplexa de la complexitat del masculí. Ells m’han portat de la mà a veure, conèixer i acollir el meu propi femení, gran oblidat durant molts anys

Ara, visualitzo a Escarlata i Shanty, ja amb 9 anys estan a la seva maduresa. En elles veig bellesa, veig poder, veig serenitat i temprança. Elles són part fonamental d’aquesta humana que sóc que es dedica a acompanyar a altres humans en els seus viatges de vida

Amb elles comparteixo el que se, el que he viscut, el que he après, així com èxits i també errades

I Paris…. tot tendresa i amor. Amb ell sóc una humana que se sent millor humana. Ell em porta a sentir el natural i animal que hi ha en mi

La manada al complet són la meva força, el meu motor, són el meu guia i la meva llum

Qui ve a Aura, a fer sessions o a formar-se s’emporta una mica de tot això amb si mateix, d’ara i per sempre

Una altra forma de vida és possible i una altra manera d’estar amb els cavalls és possible

“Sigues el canvi que vols veure en el món”. Gandhi

El meu petit gran Cronos. Part III

Una vegada presa la decisió de deixar en Cronos en un paddock al costat de la manada mentre la testosterona baixa, passen 8 mesos, després dels quals penso que és el moment de tornar a provar la re introducció. Desafortunadament no funciona i fent un gran esforç emocional per part meva decideixo traslladar-lo per una temporada a La Corona Residència equina.

Tenir consciència del que és millor pels nostres cavalls i del que podem i no podem oferir-los és vital pel seu benestar i per una relació saludable.

La Corona és un espai molt ampli on viuen uns 70 cavalls en llibertat i on Cronos passa 8 mesos. Durant aquest temps aprèn les regles socials dels cavalls. A Aura ell era el mascle fort i feia que la resta fessin el que ell volia a base de mossegades i coses, sense respectar els senyals dels seus companys. Ningú millor que altres cavalls per ensenyar-lo.

Ara hi ha molts cavalls, cavalls més grans en edat i en tamany i ja no li és tan senzill fer el que vol. Ara ha d’integrar-se en un grup molt gran, on estan amb l’instint més despert; impressionant con s’adapta i com, mes a mes, vaig notant canvis profunds en ell.

La relació comença a canviar: a la que arribo aprofita per dormir, si s’apropa algún cavall m’expressa clarament què vol fer, anem a conèixer nous camins junts, sense ramal, ens estirem junts a la gespa…. i quan marxo amb el cotxe m’acompanya fins on ell pot. Sempre parlo de la comunicació cor a cor i de la relació entre espècies, i ell ha estat el cavall que me l’ha ensenyat, amb qui ho he descobert, ja que me l’he hagut de guanyar a pols dia rere dia.

Sense parlar-li des del cor i sense escoltar-lo des del cor tot això hauria estat inviable. Només així he pogut deixar de costat les meves necessitats i el que jo volia en vers del qual ell necessitava: portar la seva potència a la màxima expressió, fer de mascle jugant i medint-se amb altres, donar-se permís per ser poltre, robar alguna euga a un altre cavall….

I… 8 mesos després sento que és el moment de tornar a casa.

Torna a un espai ampliat, amb els seus antics companys i amb dos que no coneix: l’Estrella i la Luna, i la tornada ha estat genial!. Tot és diferent i per descomptat el resultat també ho és.

Ara, un mes i mig després veig un Cronos fort, valent, respectuós, atent i també dolç, molt dolç. A la imatge el veiem amb el seu gran amic en Paris. Ambdós s’han trobat molt a faltar i des del primer dia de la tornada que no paren de fer-se mimos, pasten junts, dormen junts, vigilen la peque junts…

Podeu veure la seva evolució desde que són més foscos a ara que ja són pràcticament blancs.

Em fonc amb els dos, estan agermanats són un equip, ho han estat des que Protectora ADE els va rescatar i per sempre més estaran junts.

Dels 10 àngels que m’acompanyen en el meu camí de vida ells són dos.

Us deixo links de les parts I i II:

http://www.auracoaching.cat/el-meu-petit-gran-cronos/

http://www.auracoaching.cat/el-meu-petit-gran-cronos-2/