El meu petit gran Cronos
Després d’un estiu ple de nous reptes professionals, aquesta setmana he anat a ralentí, despertant-me més tard, fent una mica de migdiada cada dia, gaudint d’alguna bona pel·lícula a les nits i processant tot el viscut
La manada també necessitava uns dies de descans per tornar a la rutina, a les estones d’observació, d’estar plegats…
Durant aquests últims mesos han passat moltes coses: la poderosa Shanty ha entrat als 7 anys i ha pres el relleu a Brisa, i ho ha fet de forma contundent i “brusca” als meus ulls humans, és clar!. Està esplendorosa, radiant, clarament ocupant el seu espai, el seu nou rol dins la manada. És curiós que a les sessions no era gaire participativa i ara la gent només que la veuen a ella i ella es presta: més propera, més dolça, més curosa
Brisa, mi vieji adorada, no ho ha portat gens bé, s’ha aprimat moltíssim fent una davallada important en tots els sentits; ara però, després de fer-li la boca, analítiques, desparasitar-la i donar-li tota una sèrie de suplements i moltes dosis moixaines i carinyos comença a recuperar pes, ganes de viure i a ocupar el seu nou rol. Brisa els ha fet de mare a tots i és una peça clau
També hi ha hagut moguda entre Ciro i Cronos. Ciro ara té 6 anys i és el que fa de semental, tot i que el que munta les eugues quan estan amb zel és en Cronos de 4 anys. Ambdós estan castrats des de fa molt de temps, però Cronos té comportaments d’enter, i com a tal, se les han tingut i molt fortes amb en Ciro. I de cop… han deixat de tenir-se-les i estic molt intrigada en saber si Cronos ja és el semental de la manada, ja que hi ha detalls que no ho deixen del tot clar. Us aniré explicant!
Estar per tots, atenent les necessitats individuals de cadascú a vegades és complicat i cansat però quan et demostren que sempre hi ha un perquè i que si t’esforces i estàs al seu costat arriba la recompensa… és meravellós!!
Referent a dedicar temps a cadascun, he de dir que en el temps que fa que estem junts he estat molt pendent de la Brisa, és molt velleta i ha tingut vàries coses que han necessitat la meva màxima atenció, he estat per la Shanty, sobretot quan va arribar, ja que no venia en les millors condicions, he estat pel Ciro, que al tenir atàxia he d’estar molt pendent d’ell, i he estat pel Paris, que tenia molt debilitat el seu sistema immune i ha estat una carrera de fons recuperar-lo
Pels que no he estat tant han estat l’Escarlata i en Cronos, ells no han tingut res específic i important, tot i que m’he adonat que a la seva manera em reclamen. Amb l’Escarlata tenim una relació molt propera, divertida i amorosa, però amb en Cronos…he arribat a plorar en més d’una ocasió. Sentint que el meu petit era molt lluny de mi, no sentir la connexió que tinc amb la resta
De mica en mica, adonar-me que a ell el tractava diferent, no era permissiva com ho era amb en París per exemple, exigint-li més, sent més estricte, no tenint-li la mateixa confiança. Estar al seu costat era difícil i….davant de la impotència….rendir-me a ell
Fa poc, vaig participar en un taller sobre emocions en el que ens van fer portar un objecte que tingués un significat per a nosaltres, vaig escollir una figureta que és un cavall, me la va regalar la meva neboda de 3 anys i va dir-me: tieta, és el Cronos
Així que vaig dur en Cronos figureta al taller. Arribat el moment ens van fer explicar la importància de la figureta i el que representava per a nosaltres, justament era amb l’emoció de la tendresa
En l’explicació vaig adonar-me que tota la tendresa que li processo als altres a ell no, la culpa va envair-me i un cop gestionada, vaig entendre el que podia fer
L’endemà vaig anar cap a ell i des de la tendresa vaig explicar-li tot. Per primera vegada en 3 anys va abraçar-me i fa uns dies per primera vegada en 3 anys vam jugar!
A més a més, com que no para de muntar l’Escaralata està aprimant-se, així que li he començat a donar cereals com a reforç, i…. aquest petit gest per part meva està tenint gran repercussió en la nostra relació
Estem creant una nove relació, més confiança, més connexió, més entendiment
Feliç del camí, feliç de l’aprenentatge, feliç de compartir-ho amb vosaltres
Gràcies poderós Cronos
