El meu petit gran Cronos. Part II
A la primera part de la meva aventura al costat de Cronos us vaig explicar les meves observacions sobre la seva conducta i la complexitat de la nostra relació. Des de llavors hem passat per diferents etapes, cadascuna bonica i cada vegada més a prop un de l’altre; sentint veritable amor per ell
El passat estiu vaig operar a Ciro d’uns sarcoides que li van sortir a la pell, res greu encara que sí costós de guarir per estar situats en els engonals, cosa que el va mantenir apartat de la manada 3 mesos. Recordem que Ciro de 7 anys era el que exercia de “semental”
A la setmana d’estar Ciro en recuperació vaig començar a veure com Cronos es venia dalt: feia excrements sobre els excrements de Paris, orinava sobre els excrements de les egües, corria d’un costat a un altre per controlar a Ciro, a Paris, a les egües a la manada del costat … Impossible treure-l a passejar sol, muntava a Escarlata i s’exhibia davant d’altres eugues. Va començar a mossegar a Paris (el seu amic de l’ànima), a Shanty, ja que volia muntar-la i ella no es deixava, a Brisa … de sobte em trobo amb un adolescent calent i macarra!, i començo a preocupar-me i a valorar molt seriosament la possibilitat que pugui tenir més testosterona de la qual hauria de tenir
A priori el poltre està castrat, encara que la seva conducta indica que alguna cosa no va bé
En aquestes que Ciro ja està totalment recuperat i l’introdueixo a la manada; primer amb Paris, després amb Shanty, després amb Brisa, els veïns vénen a veure’l i tot ok, i en entrar a Escarlata i Cronos … Cronos l’ataca brutalment
Han estat junts des que Cronos tenia un any, ara té 5, els he vist jugar a barallar moltíssimes vegades, i en més d’una ocasió aquest joc era dur, encara que mai ni de lluny van arribar a enganxar-se d’aquesta forma
Ara sí que és urgent saber què passa, de manera que truco al veterinari per atendre a Ciro (el que va sortir més mal parat) i revisar a Cronos; vam decidir fer-li prova de testosterona, aquesta dóna indicis de poder tenir teixit que està produint testosterona de manera que me l’emporto a l’Hospital Veterinari de Bellaterra per operar-lo
Un cop a Bellaterra i abans d’obrir-lo li efectuen una ecografia externa i una altra interna per veure si hi ha un testicle dins, però no troben res
No podia creure-m’ho!, al no veure res em proposen una altra prova de testosterona per verificar si obren o no obren. Al trigar els resultats 15 dies ens tornem a casa
He passat nervis, angoixa, frustració i també tristesa, per sort la professionalitat i atencions que donen a Bellaterra em van donar tranquil·litat. També la calma i el temple de en Cronos, tota una lliçó!
A la fi, 15 dies després, em confirmen nivells alts de testosterona, de manera que tornem a Bellaterra. Li fan estar gairebé 3 dies en dejú per buidar intestins i ell aguantant com un campió; recordeu-vos que tenen menjar 24 h, així que no menjar en 3 dies….., l’operen i en poc més d’una hora …. ou fora!
Un testicle sencer dins generant testosterona constantment sense poder donar-li sortida! Normal les seves reaccions! Quin alleujament tan gran!, trobat el problema i erradicat d’arrel
Ara quedava la recuperació, re conciliació amb Ciro i re introducció a la manada. Al tornar a casa, havia d’estar 15 dies en quadra, amb la qual cosa el poso en quadra i al seu costat el seu amic Paris; d’aquesta manera li fa companyia i estar més tranquil. Al cap d’uns dies comencem a passar en Ciro per davant de la quadra perquè es tornin a veure, s’olorin …., i a la setmana canvio en Paris per en Ciro, ja els tinc de costat dia i nit i tot ok!
El següent pas era passar en Cronos a un tancat de 10×10, així que li faig i en Ciro de costat. De moment separats pel pastor elèctric. Al mateix temps els comencem a treure a passejar del ramal i la cosa no va pas malament, per tant decidim deixar-los junts i…. tot ok!
Han arribat a estar en Ciro i Cronos junts en un mateix paddock tranquils i sincronitzats: Un cop tot ha estat en calma introdueixo amb ells en Paris, l’altre mascle; estem així una setmana ben bona i tot ok!
Llavors….arriba l’hora de juntar les eugues amb ells i…. com sempre amb els cavalls….a observar i aprendre:
A l’entrar ells van directes cap a Shanty i Escarlata, tot i que elles els fan fora; Ciro entén els senyals i s’allunya d’elles i elles tot seguit el segueixen; Per contra en Cronos no fa cas dels senyals d’elles i les persegueix. Escarlata no tolera aquesta reacció d’ell i comença a donar-li cops de peu fins a tocar-lo i fer-lo caure
En veure tot l’estrés que en aquest moment tenen tots i que en Cronos va coix, decideixo tornar els mascles al seu tancat, seguir amb l’observació i com que tot està tranquil, decideixo deixar-los així uns dies més
Però… a l’arribar el dia següent … en Ciro està mossegat per tot arreu, en Cronos l’ha tornat a atacar. Clarament el que semblava una millora no ho ha estat. La testosterona trigarà mesos a eliminar-se del cos i fins aleshores he decidit deixar en Cronos separat de la resta. Molt dur per un cavall castrat (Ciro) sostenir l’energia d’un cavall senser (Cronos)
Les eugues volen en Ciro, l’euga gran (Brisa) té pànic de’n Cronos, i en Paris, el seu amic de l’ànima no vol estar-se massa estona amb ell, per tant…. he de tenir en compte els altres 5 abans que només a ell
Esteré un temps observant amb detall tot el que passa, esperant prendre les millor desicions per a tots ells, i demanant-los perdó desde ja pels errors que pugui cometre
El que estic aprenent aquests mesos és sorprenent, de mi, de cavalls, de’n Cronos: és un cavall intel·ligent i dolç; ha estat a l’alçada de les circumstàncies amb escreix. Gran Cronos, gran el meu petit. Ara em toca a mi
Gràcies petit! i gràcies també a la Sandra De Isidro, qui m’ha acompanyat en aquest procés, a l’Emma d’Espai Harmonia, als meus pares que estan sempre al meu costat i a les persones que venen a Aura, que estimen als meus cavalls i es preocupen per ells
