Category: Articles i dossier de premsa

Des de l’Ànima

Asseguda al mig del prat, entre flors, rodejada d’abelles i al costat de Brisa us puc dir que sóc una humana que porta 46 anys coneixent-se i que encara veu un llarg camí per recòrrer

Brisa m’ensenya el significat de ser una egua anciana, en totes les dimensions imaginables. Ella em porta al més profund del meu ser

Ara, tombada amb l’Estrella i la Luna us puc dir que sóc una humana que porta 9 anys coneixent-se a través dels cavalls, caminant amb ells, aprenent d’ells i per a ells

Estrella m’està mostrant el que és la maternitat, com la viu i la sent havent superat l’insuperable. Ella em connecta amb la supervivent que hi ha en mi, la que va a pels seus somnis, la que mai es rendeix, la que se supera a si mateixa

I amb la seva poltra Luna, que va arribar a mi amb tan sols 3 setmanes de vida estic experienciant veure créixer un poltre amb la seva mare, en llibertat i sense condicionaments, acompanyant-les quan m’ho permeten en aquesta relació tan profunda i tan meravellosa que tenen una vers l’altra. Quelcom veritablement màgic!

Ara estic sota d’un roure, on a vegades medito; estic a l’ombra, em dóna l’aire i tinc enfront meu a Cronos i Ciro, ells m’han arrossegat a saber sobre mascles, el seu funcionament com a solters, el seu funcionament dins la banda natal, com funcionen en la gestió de les egües, el seu funcionament amb si mateixos…

En aquest aspecte us puc dir que sóc una humana perplexa de la complexitat del masculí. Ells m’han portat de la mà a veure, conèixer i acollir el meu propi femení, gran oblidat durant molts anys

Ara, visualitzo a Escarlata i Shanty, ja amb 9 anys estan a la seva maduresa. En elles veig bellesa, veig poder, veig serenitat i temprança. Elles són part fonamental d’aquesta humana que sóc que es dedica a acompanyar a altres humans en els seus viatges de vida

Amb elles comparteixo el que se, el que he viscut, el que he après, així com èxits i també errades

I Paris…. tot tendresa i amor. Amb ell sóc una humana que se sent millor humana. Ell em porta a sentir el natural i animal que hi ha en mi

La manada al complet són la meva força, el meu motor, són el meu guia i la meva llum

Qui ve a Aura, a fer sessions o a formar-se s’emporta una mica de tot això amb si mateix, d’ara i per sempre

Una altra forma de vida és possible i una altra manera d’estar amb els cavalls és possible

“Sigues el canvi que vols veure en el món”. Gandhi

El meu petit gran Cronos. Part III

Una vegada presa la decisió de deixar en Cronos en un paddock al costat de la manada mentre la testosterona baixa, passen 8 mesos, després dels quals penso que és el moment de tornar a provar la re introducció. Desafortunadament no funciona i fent un gran esforç emocional per part meva decideixo traslladar-lo per una temporada a La Corona Residència equina.

Tenir consciència del que és millor pels nostres cavalls i del que podem i no podem oferir-los és vital pel seu benestar i per una relació saludable.

La Corona és un espai molt ampli on viuen uns 70 cavalls en llibertat i on Cronos passa 8 mesos. Durant aquest temps aprèn les regles socials dels cavalls. A Aura ell era el mascle fort i feia que la resta fessin el que ell volia a base de mossegades i coses, sense respectar els senyals dels seus companys. Ningú millor que altres cavalls per ensenyar-lo.

Ara hi ha molts cavalls, cavalls més grans en edat i en tamany i ja no li és tan senzill fer el que vol. Ara ha d’integrar-se en un grup molt gran, on estan amb l’instint més despert; impressionant con s’adapta i com, mes a mes, vaig notant canvis profunds en ell.

La relació comença a canviar: a la que arribo aprofita per dormir, si s’apropa algún cavall m’expressa clarament què vol fer, anem a conèixer nous camins junts, sense ramal, ens estirem junts a la gespa…. i quan marxo amb el cotxe m’acompanya fins on ell pot. Sempre parlo de la comunicació cor a cor i de la relació entre espècies, i ell ha estat el cavall que me l’ha ensenyat, amb qui ho he descobert, ja que me l’he hagut de guanyar a pols dia rere dia.

Sense parlar-li des del cor i sense escoltar-lo des del cor tot això hauria estat inviable. Només així he pogut deixar de costat les meves necessitats i el que jo volia en vers del qual ell necessitava: portar la seva potència a la màxima expressió, fer de mascle jugant i medint-se amb altres, donar-se permís per ser poltre, robar alguna euga a un altre cavall….

I… 8 mesos després sento que és el moment de tornar a casa.

Torna a un espai ampliat, amb els seus antics companys i amb dos que no coneix: l’Estrella i la Luna, i la tornada ha estat genial!. Tot és diferent i per descomptat el resultat també ho és.

Ara, un mes i mig després veig un Cronos fort, valent, respectuós, atent i també dolç, molt dolç. A la imatge el veiem amb el seu gran amic en Paris. Ambdós s’han trobat molt a faltar i des del primer dia de la tornada que no paren de fer-se mimos, pasten junts, dormen junts, vigilen la peque junts…

Podeu veure la seva evolució desde que són més foscos a ara que ja són pràcticament blancs.

Em fonc amb els dos, estan agermanats són un equip, ho han estat des que Protectora ADE els va rescatar i per sempre més estaran junts.

Dels 10 àngels que m’acompanyen en el meu camí de vida ells són dos.

Us deixo links de les parts I i II:

http://www.auracoaching.cat/el-meu-petit-gran-cronos/

http://www.auracoaching.cat/el-meu-petit-gran-cronos-2/

El meu petit gran Cronos. Part II

A la primera part de la meva aventura al costat de Cronos us vaig explicar les meves observacions sobre la seva conducta i la complexitat de la nostra relació. Des de llavors hem passat per diferents etapes, cadascuna bonica i cada vegada més a prop un de l’altre; sentint veritable amor per ell

El passat estiu vaig operar a Ciro d’uns sarcoides que li van sortir a la pell, res greu encara que sí costós de guarir per estar situats en els engonals, cosa que el va mantenir apartat de la manada 3 mesos. Recordem que Ciro de 7 anys era el que exercia de “semental”

A la setmana d’estar Ciro en recuperació vaig començar a veure com Cronos es venia dalt: feia excrements sobre els excrements de Paris, orinava sobre els excrements de les egües, corria d’un costat a un altre per controlar a Ciro, a Paris, a les egües a la manada del costat … Impossible treure-l a passejar sol, muntava a Escarlata i s’exhibia davant d’altres eugues. Va començar a mossegar a Paris (el seu amic de l’ànima), a Shanty, ja que volia muntar-la i ella no es deixava, a Brisa … de sobte em trobo amb un adolescent calent i macarra!, i començo a preocupar-me i a valorar molt seriosament la possibilitat que pugui tenir més testosterona de la qual hauria de tenir

A priori el poltre està castrat, encara que la seva conducta indica que alguna cosa no va bé

En aquestes que Ciro ja està totalment recuperat i l’introdueixo a la manada; primer amb Paris, després amb Shanty, després amb Brisa, els veïns vénen a veure’l i tot ok, i en entrar a Escarlata i Cronos … Cronos l’ataca brutalment

Han estat junts des que Cronos tenia un any, ara té 5, els he vist jugar a barallar moltíssimes vegades, i en més d’una ocasió aquest joc era dur, encara que mai ni de lluny van arribar a enganxar-se d’aquesta forma

Ara sí que és urgent saber què passa, de manera que truco al veterinari per atendre a Ciro (el que va sortir més mal parat) i revisar a Cronos; vam decidir fer-li prova de testosterona, aquesta dóna indicis de poder tenir teixit que està produint testosterona de manera que me l’emporto a l’Hospital Veterinari de Bellaterra per operar-lo

Un cop a Bellaterra i abans d’obrir-lo li efectuen una ecografia externa i una altra interna per veure si hi ha un testicle dins, però no troben res

No podia creure-m’ho!, al no veure res em proposen una altra prova de testosterona per verificar si obren o no obren. Al trigar els resultats 15 dies ens tornem a casa

He passat nervis, angoixa, frustració i també tristesa, per sort la professionalitat i atencions que donen a Bellaterra em van donar tranquil·litat. També  la calma i el temple de en Cronos, tota una lliçó!

A la fi, 15 dies després, em confirmen nivells alts de testosterona, de manera que tornem a Bellaterra. Li fan estar gairebé 3 dies en dejú per buidar intestins i ell aguantant com un campió; recordeu-vos que tenen menjar 24 h, així que no menjar en 3 dies….., l’operen i en poc més d’una hora …. ou fora!

Un testicle sencer dins generant testosterona constantment sense poder donar-li sortida! Normal les seves reaccions! Quin alleujament tan gran!, trobat el problema i erradicat d’arrel

Ara quedava la recuperació, re conciliació amb Ciro i re introducció a la manada. Al tornar a casa, havia d’estar 15 dies en quadra, amb la qual cosa el poso en quadra i al seu costat el seu amic Paris; d’aquesta manera li fa companyia i estar més tranquil. Al cap d’uns dies comencem a passar en Ciro per davant de la quadra perquè es tornin a veure, s’olorin …., i a la setmana canvio en Paris per en Ciro, ja els tinc de costat dia i nit i tot ok!

El següent pas era passar en Cronos a un tancat de 10×10, així que li faig i en Ciro de costat. De moment separats pel pastor elèctric. Al mateix temps els comencem a treure a passejar del ramal i la cosa no va pas malament, per tant decidim deixar-los junts i…. tot ok!

Han arribat a estar en Ciro i Cronos junts en un mateix paddock tranquils i sincronitzats: Un cop tot ha estat en calma introdueixo amb ells en Paris, l’altre mascle; estem així una setmana ben bona i tot ok!

Llavors….arriba l’hora de juntar les eugues amb ells i…. com sempre amb els cavalls….a observar i aprendre:

A l’entrar ells van directes cap a Shanty i Escarlata, tot i que elles els fan fora; Ciro entén els senyals i s’allunya d’elles i elles tot seguit el segueixen; Per contra en Cronos no fa cas dels senyals d’elles i les persegueix. Escarlata no tolera aquesta reacció d’ell i comença a donar-li cops de peu fins a tocar-lo i fer-lo caure

En veure tot l’estrés que en aquest moment tenen tots i que en Cronos va coix, decideixo tornar els mascles al seu tancat, seguir amb l’observació i com que tot està tranquil, decideixo deixar-los així uns dies més

Però… a l’arribar el dia següent … en Ciro està mossegat per tot arreu, en Cronos l’ha tornat a atacar. Clarament el que semblava una millora no ho ha estat. La testosterona trigarà mesos a eliminar-se del cos i fins aleshores he decidit deixar en Cronos separat de la resta. Molt dur per un cavall castrat (Ciro) sostenir l’energia d’un cavall senser (Cronos)

Les eugues volen en Ciro, l’euga gran (Brisa) té pànic de’n Cronos, i en Paris, el seu amic de l’ànima no vol estar-se massa estona amb ell, per tant…. he de tenir en compte els altres 5 abans que només a ell

Esteré un temps observant amb detall tot el que passa, esperant prendre les millor desicions per a tots ells, i demanant-los perdó desde ja pels errors que pugui cometre

El que estic aprenent aquests mesos és sorprenent, de mi, de cavalls, de’n Cronos: és un cavall intel·ligent i dolç; ha estat a l’alçada de les circumstàncies amb escreix. Gran Cronos, gran el meu petit. Ara em toca a mi

Gràcies petit! i gràcies també a la Sandra De Isidro, qui m’ha acompanyat en aquest procés, a l’Emma d’Espai Harmonia, als meus pares que estan sempre al meu costat i a les persones que venen a Aura, que estimen als meus cavalls i es preocupen per ells

Sigues el canvi que vols veure al món. Gandhi

Fa dies que no sec a escriure, les incessants experiències que estic vivint al costat de la manada m’han deixat “fora de joc”, fa dies que estic processant i guarint, encara que avui plou i sento la necessitat de compartir

Els 6, amb Brisa al capdavant, han entrat en un nou estat vibracional més elevat i m’ho estan fent saber

La comunicació amb ells és cada dia més fluida i m’estan portant més cap a mi mateix, a tractar temes de base, aquells que si no estan resolts no ens permeten avançar. Temes emmagatzemats en l’inconscient i als que sense la seva ajuda és impossible accedir

Des de fa temps em porten a experienciar en primera persona per saber com acompanyar les persones que vénen a Aura en les noves formes que ells van adoptant

Pensava que tenia plena consciència de qui són i fins on poden arribar, i amb tot el que estan mostrant-me …m’adono que la seva saviesa va molt més enllà d’aquest pla físic, ens acompanyen en el nostre viatge interior sanant el conscient, el subconscient i l’inconscient, i sobretot ens acompanyen en el nostre viatge espiritual

M’estic adonant que cada davallada de Brisa fa que jo em mogui i busqui a més del veterinari a altres professionals que l’ajuden a ella a curar el seu ésser i d’aquí, els altres reben també tractament i jo també clar, de manera que anem als 7 evolucionant a la vegada, encara que us confesso que em porten una mica d’avantatge, jjjjj

Ni rastre queda dels cavalls que vaig portar d’ADE fa uns anys: estan forts, vitals, amb un poder interior que creix cada dia, plens de saviesa i amor (l’amor de la vida). I volen compartir-ho, volen que ho sentim, que visquem aquest sentir qui som realment

I com sé que volen ser terapeutes?:

1r.- M’ho fan saber
2º.- Tenen l’espai suficient per a decidir no participar en les sessions i anar-se’n a un altre lloc, tot i així participen
3r.- Tenen menjar durant les sessions, de manera que només actuen si volen, i quan és precís… ho fan
4t.- Les seves expressions corporals i sobretot facials deixen veure clarament que estan lliurats a la persona
5è Pots sentir-los: la seva presència, la seva pau, la seva harmonia, la seva intensitat i el seu amor

Quan vaig decidir començar en això volia cavalls i treballar fent coaching. vaig etiquetar-me com Aura Coaching Evolutiu amb Cavalls, encara que fa temps que sé que no això el que fem a Aura; En breu no veureu més el Coaching evolutiu amb cavalls, ja que el coaching i les seves variants són les meves eines, com ho és la PNL o L’eneagrama, però en absolut són les dels cavalls, ells no necessiten eines ni per suposat etiquetes

Llavors …¿què és el que oferim a Aura? Doncs … encara amb les meves creences limitants que em diuen que és cursi, vaig a ser valenta i ho vaig a dir: PAU i AMOR, amb majúscules!

I és des d’aquest sentir-se en pau i sentir l’amor que hi ha en nosaltres des d’on les persones podem sentir-nos lliures, podem transformar-nos, podem accedir a la intel·ligència espiritual, podem saber quin és el nostre propòsit de vida i què és el que podem aportar al món. Podem despertar!

“Els ulls d’un animal tenen el poder de parlar un gran idioma”. Martin Buber

Beneficis d’interaccionar amb la manada Aura:

Vivim en un món en el qual reinventar-se constantment és imperatiu

Igual que la mateixa vida estem en constant evolució i dependrà de la flexibilitat que tinguem per adaptar-nos als nombrosos canvis i la voluntat que tinguem de canviar mitjançant l’aprenentatge els que faran que puguem o no anticipar-nos a ells

El Coaching és una de les eines de les quals disposem per adaptar-nos i readaptar constantment, ja que podem anar fent processos en diferents moments de la vida segons ho necessitem

I si en aquests processos de Coaching t’acompanyen Coaches equins:

1.- Obres teva ment i enriqueixes el teu cor

Els cavalls perceben tot el que sents, i arriben a tu a través de l’ànima, del fet de sentir, del cor

2.- Aprens a fluir

Sense fluïdesa no hi ha felicitat. Quan fluïm ens integrem a la vida, no hi ha obstacles ni preocupacions, gaudim i portem les nostres capacitats a límits inesperats

El cavall flueix amb la vida en tot moment en un acte igual d’important com respirar, i ens mostra la nostra millor manera de fluir en la nostra vida

3.- Aprens a sentir-te optimista

L’optimisme sempre té un projecte. A més incertesa, més necessitat d’optimisme. L’optimisme energitza l’esperit

Aconseguir interactuar amb els èquids de forma voluntària i col·laborativa ens dóna poder a nivells altíssims i sentint-nos capaços de tot

4.- T’equilibres emocionalment

  • Pots afrontar la por amb més tranquil·litat i perspectiva
  • Pots fer front a la ira comprenent què o qui et treuen de polleguera i els motius
  • Pots fer front a la tristesa des de l’acceptació de la realitat i estant present al 100%

Els cavalls interactuen amb nosaltres en l’àmbit emocional, i amb la seva infinita generositat ens mostres els nostres estats d’ànim perquè puguem veure’ns amb nous ulls i poder així actuar de forma més saludable

5.- Millores les teves relacions

Aprens a comunicar-te millor i de forma més coherent, pel que sintonitzes més amb els altres sense tantes interferències (prejudicis, ansietat, avorriment …)

Cada cavall té la seva manera de relacionar-se, per la qual cosa hem d’aprendre diferents formes d’apropament i hem de desenvolupar elsnostres dots de negociació. Ells viuen a la coherència, i ens diuen molt clarament quan nosaltres no ho som, així anem aprenent a viure des de la coherència

6.- Augmenta la confiança en tu mateix

  • Parles de manera directa
  • Demostres respecte cap als altres
  • Demanes disculpes quan t’has equivocat
  • Practiques el reconeixement
  • Escoltes abans de parlar
  • Mantens els teus compromisos

En la comunicació amb els èquids hem de ser molt clars, d’una altra manera no entenen el que els demanem; sense respecte no podrem tenir una autèntica comunicació i sense escoltar-los no tindrem la col·laboració que busquem

7.- Aprens a perdonar

Perdonar no és oblidar sinó viure en pau amb l’ofensa. Els cavalls, com la resta d’animals perdonen, no es queden atrapats al rancor

8.- Desenvolupes la tendresa

La tendresa és una barreja de dolçor i amor, amb el que s’aconsegueix pràcticament tot
El cavall ens el lliurarà tot si som tendres i actuem des del cor; el que ens permet aprendre a fer-ho amb altres humans

9.- Descobreixes els teus talents

El veritable talent és pur gaudir !. La teva vocació és la teva missió
Les decisions diàries van configurant la teva vida, pel que és important connectar amb la part jove, juganera i curiosa que hi ha en tu que és la que et portarà a la teva vocació

Saber quins són els teus valors, el que t’inspira, les teves virtuts fomentarà el creixement creatiu

10.- Et sentiràs il·lusionat i feliç

La il·lusió és l’ingredient màgic de tota vocació. La felicitat ve a través de la il·lusió; ara bé, per a ser feliç cal ser valent
L’acció és l’antídot a la por, així que …. a actuar!

A la natura, entre prats i boscos, entre manades de cavalls el despertar és immediat. T’acompanyem?

Text inspirat en el llibre Perquè necessites un coach de Juan Carlos Cubeiro

El meu petit gran Cronos 

Després d’un estiu ple de nous reptes professionals, aquesta setmana he anat a ralentí, despertant-me més tard, fent una mica de migdiada cada dia, gaudint d’alguna bona pel·lícula a les nits i processant tot el viscut

La manada també necessitava uns dies de descans per tornar a la rutina, a les estones d’observació, d’estar plegats…

Durant aquests últims mesos han passat moltes coses: la poderosa Shanty ha entrat als 7 anys i ha pres el relleu a Brisa, i ho ha fet de forma contundent i “brusca” als meus ulls humans, és clar!. Està esplendorosa, radiant, clarament ocupant el seu espai, el seu nou rol dins la manada. És curiós que a les sessions no era gaire participativa i ara la gent només que la veuen a ella i ella es presta: més propera, més dolça, més curosa

Brisa, mi vieji adorada, no ho ha portat gens bé, s’ha aprimat moltíssim fent una davallada important en tots els sentits; ara però, després de fer-li la boca, analítiques, desparasitar-la i donar-li tota una sèrie de suplements i moltes dosis moixaines i carinyos comença a recuperar pes, ganes de viure i a ocupar el seu nou rol. Brisa els ha fet de mare a tots i és una peça clau

També hi ha hagut moguda entre Ciro i Cronos. Ciro ara té 6 anys i és el que fa de semental, tot i que el que munta les eugues quan estan amb zel és en Cronos de 4 anys. Ambdós estan castrats des de fa molt de temps, però Cronos té comportaments d’enter, i com a tal, se les han tingut i molt fortes amb en Ciro. I de cop… han deixat de tenir-se-les i estic molt intrigada en saber si Cronos ja és el semental de la manada, ja que hi ha detalls que no ho deixen del tot clar. Us aniré explicant!

Estar per tots, atenent les necessitats individuals de cadascú a vegades és complicat i cansat però quan et demostren que sempre hi ha un perquè i que si t’esforces i estàs al seu costat arriba la recompensa… és meravellós!!

Referent a dedicar temps a cadascun, he de dir que en el temps que fa que estem junts he estat molt pendent de la Brisa, és molt velleta i ha tingut vàries coses que han necessitat la meva màxima atenció, he estat per la Shanty, sobretot quan va arribar, ja que no venia en les millors condicions, he estat pel Ciro, que al tenir atàxia he d’estar molt pendent d’ell, i he estat pel Paris, que tenia molt debilitat el seu sistema immune i ha estat una carrera de fons recuperar-lo

Pels que no he estat tant han estat l’Escarlata i en Cronos, ells no han tingut res específic i important, tot i que m’he adonat que a la seva manera em reclamen. Amb l’Escarlata tenim una relació molt propera, divertida i amorosa, però amb en Cronos…he arribat a plorar en més d’una ocasió. Sentint que el meu petit era molt lluny de mi, no sentir la connexió que tinc amb la resta

De mica en mica, adonar-me que a ell el tractava diferent, no era permissiva com ho era amb en París per exemple, exigint-li més, sent més estricte, no tenint-li la mateixa confiança. Estar al seu costat era difícil i….davant de la impotència….rendir-me a ell

Fa poc, vaig participar en un taller sobre emocions en el que ens van fer portar un objecte que tingués un significat per a nosaltres, vaig escollir una figureta que és un cavall, me la va regalar la meva neboda de 3 anys i va dir-me: tieta, és el Cronos

Així que vaig dur en Cronos figureta al taller. Arribat el moment ens van fer explicar la importància de la figureta i el que representava per a nosaltres, justament era amb l’emoció de la tendresa

En l’explicació vaig adonar-me que tota la tendresa que li processo als altres a ell no, la culpa va envair-me i un cop gestionada, vaig entendre el que podia fer

L’endemà vaig anar cap a ell i des de la tendresa vaig explicar-li tot. Per primera vegada en 3 anys va abraçar-me i fa uns dies per primera vegada en 3 anys vam jugar!
A més a més, com que no para de muntar l’Escaralata està aprimant-se, així que li he començat a donar cereals com a reforç, i…. aquest petit gest per part meva està tenint gran repercussió en la nostra relació

Estem creant una nove relació, més confiança, més connexió, més entendiment

Feliç del camí, feliç de l’aprenentatge, feliç de compartir-ho amb vosaltres

Gràcies poderós Cronos

Qüestió d’actitud

A l’inici del vídeo veiem la Mònica anar de gatzoneta, el seu objectiu és seure al costat de Shanty (l’euga castanya asseguda). Shanty és una egua poc amiga de les persones, no li agrada que la toquin ni que li envaeixin el seu espai, tot un repte!

Instintivament Mònica es posa a anar de gatzoneta per estar al mateix nivell que Shanty; immediatament se li acosta Cronos, un imprevist en el camí. Mònica li toca el morro i sense aixecar-segueix el seu camí cap a Shanty

Aquí podrien haver passat moltes coses, però la determinació de Mònica fa que Cronos es quedi on està

Amb paciència va acostant-se fins a aconseguir estar al costat d’ella; Shanty no només segueix a terra sinó que deixa acariciar-se i s’adorm. En aquest moment la confiança entre ambdues és absoluta

Tot seguit sortim fora a passejar per camins, és la primera vegada que Mònica porta un cavall del ramal, van totalment sincronitzades; per acabar anem a una pista en què Shanty va sense corda i segueix al costat de la Mònica

La seva companyia li és grata i decideix cooperar i realitzar juntes les activitats

L’actitud de la Mònica en tot moment és positiva, relaxada, segura, respectuosa, amable i amb la motivació adequada. Si la Mònica hagués estat desmotivada, probablement davant l’apropament de’n Cronos hagués desistit

I si Shanty hagués percebut dubte, tensió o irrespectuositat l’apropament no hauria tingut lloc, i ambdues haurien perdut l’oportunitat d’aconseguir nous reptes, cadascuna els seus particulars

La actitud possibilita o impossibilita i depèn única i exclusivament d’un mateix

Karin

Transformant un grup d’individus en un Dream Team

I això com es fa? Doncs … només puc explicar-vos la meva experiència:

En el moment que decideixo dedicar-me al Coaching amb cavalls no tinc cavalls, o sigui, no tinc individus per formar cap equip

Si alguna cosa tenia clar és que volia tenir els meus propis animals per poder desenvolupar aquesta professió de la forma en què jo la concebo

Al principi vaig pensar comprar cavalls: sans, forts, domats i en unes condicions òptimes, però la vida em va portar a adoptar, ni un, ni dos, ni tres, sinó 6!: 3 mascles i 3 femelles, els petits d’any i mig fins Brisa de 30; cavalls maltractats, abandonats i per sort rescatats per la Protectora de cavalls ADE; els vaig adoptar i a dia d’avui estan recuperats de traumes, pors i bloquejos

De la mateixa manera que els humans tal com indica la Piràmide de Maslow, fins a no tenir cobertes les necessitats fisiològiques i de seguretat, no hem pogut passar a la resta: afiliació, reconeixement i auto realització, ni ells ni jo

Vaig començar a treballar amb 5 poltres ensalvatgits i una egua aviciada que no deixava ni que la toqués. Us sona d’alguna cosa?

La clau de ser avui en dia més que un equip d’alt rendiment, un Dream Team, estic convençuda que ha estat el fet de fer-me càrrec personalment d’ells i de les seves necessitats, tant en l’ambit col·lectiu com individual

Vaig començar per formar-me i aprendre sobre cavalls, amb diferents persones i escoles per tenir una visió àmplia i decidir què fer i com fer-ho

Com cavalls que són necessiten espai, l’espai suficient per caminar, trotar o galopar, rebolcar-se, saltar, pujar i baixar muntanyes …, i això ho tenen, viuen en plena natura, a l’aire lliure, en un terreny ampli amb prat i bosc

Com cavalls que són necessiten viure en manada, són animals molt sociables i la seva supervivència depèn d’això, i això, també ho tenen, són una manada de 6 que alhora està envoltada per altres manades

Com cavalls que són, en la naturalesa mengen entre 16 i 18 hores al dia i caminen entre 40 i 50 km., pel que els escampo les diferents herbes per tot el terreny, així tenen menjar les 24 hores del dia i caminen diversos quilòmetres d’un costat a un altre com farien en estat salvatge

Com cavalls que són, necessiten una sèrie de cures bàsiques diàries, mensuals i anuals, i això també ho tenen: cada dia els raspallo, tinc cura els seus cascos, ja que van descalços (sense ferrar), els porto de passeig amb el ramal (sense muntar, ja que no estan domats per munta), tenen coberta les diferents necessitats veterinàries a més de tenir cura de la part emocional mitjançant sessions de teràpia craneo-sacral o reiki. Només es dediquen a ser cavalls i al Coaching

Abans d’arribar a Aura la seva conducta era una, al traslladar-los al que és ara la seva llar van començar a canviar coses, la manada va començar a modificar els seus comportaments, rols i per descomptat, actituds

Donar-los les condicions mínimes i imprescindibles que necessiten per ser els va transformar. El meu objectiu principal era i és que ells siguin feliços, i està clar que per jo poder proporciona’ls-hi tot el que necessiten hem de treballar, en el nostre cas fent Coaching amb Cavalls, havent de complir uns objectius mínims de facturació, com en qualsevol negoci, empresa o organització

Com fer que uns cavalls rescatats del maltractament i l’abandonament decideixin col·laborar en aquest projecte?. No parlem el mateix idioma, no som de la mateixa espècie …

Encara que per a alguns pugui sonar una mica cursi, amb Amor: M’he equivocat mil vegades i segurament em queden cent mil vegades més d’errors però sabeu què?: em fan saber que m’he equivocat i seguidament m’ho perdonen; i ho fan només perquè senten que els estimo profundament i sempre reconec si m’he equivocat

Cada dia arribo i saludo a cadascun per saber com estan, igual que nosaltres tenen dies bons i altres no tant, els poso menjar, netejo tot el terreny i us asseguro que hi ha molt a netejar, i intento dedicar temps a cada un de forma individual

Paciència: Fins fa pocs anys he estat una persona molt impacient, però amb ells … o ets pacient o ets pacient, no concebo una altra opció. És impressionant el que s’aconsegueix donant a l’altre l’espai i el temps que necessita per fer alguna cosa

Llibertat de decisió: He après a rebre un no per resposta, amb el frustrant i decebedor que és en més d’una ocasió; ara bé, el resultat final és espectacular, us ho asseguro

Cadascun té el seu caràcter, la seva personalitat, el seu ritme, coses que els agraden, coses que els molesten, els seus límits i limitacions … i és molt important conèixer-los i respectar-los. Proporcionant-los ajuda en el moment que ho necessiten

Confiança: M’he guanyat la seva confiança a pols i ells la meva, dia a dia, sense pressa però sense pausa. Opino que sense confiança no hi ha res, sigui amb cavalls, sigui amb persones

Confio al 500% en el meu equip: tenen una visió perifèrica i panoràmica pel que veuen més que jo, senten les emocions de les persones fins a límits on jo no puc arribar, escolten fins a 20 km. de distància pel que senten més que jo, tenen un olfacte molt més desenvolupat que el meu, corren més que jo, tenen més força que jo i així puc seguir i seguir

Comunicació: El 97% de la nostra comunicació és no verbal, així que amb ells em comunico amb expressió corporal, intencionalitat i emocionalitat, igual que fem ambtot els éssers d’aquest planeta sense ser massa conscients

Tinc el meu lloc en a la manada; alguns Horsemanship dirien que sóc la líder del grup, jo em considero part de la manada, i en cada moment lidera qui ha de liderar, de vegades sóc jo, en altres ocasions no

Per a mi, el meu equip és el millor del món, els estimo, els admiro i estic disposada a aprendre d’ells i elles dia rere dia

Ara et prego que imaginis per comptes de cavalls a persones ………………………… I et preguntis si els estàs donant aquestes oportunitats

Karin

Cita amb la Vida: L’art de viure el present

Cita amb la Vida, L’art de viure el present de Thich Nhat Hanh és un llibre que tinc a la meva tauleta de nit i cada x temps llegeixo

Aquí deixo un extracte per a la reflexió:

“En observar la vida a fons és possible veure clarament tot el que existeix. En observar la vida tal com és a cada moment, envaeixen l’estabilitat i la llibertat. Què passa quan persegueixes el passat?, Què passa quan et perds en el futur?

El no viure cada moment de la nostra vida profundament, no estem en contacte amb què passa en el moment present i empobrim: sentim buit, tristesa, ens sentim exhausts

Habitar en el passat ens fa presos del desig, experimentant anhel, i aquesta sensació fa que ens mantinguem en ell. Ocupar-se del present és ocupar-se del passat

Quan els nostres pensaments estan en el futur estan compostos per esperances, somnis i ansietats; la preocupació sobre el futur ens produeix intranquil·litat i por. Tot això fa que afrontem el present amb debilitat i confusió. Ocupar-se del present és ocupar-se del futur

El passat i el futur es troben en el present; En el present sentim el penediment o la vergonya del passat, en el present sentim el desig i la por del futur; res d’això ens ajuda a ser més feliços ni sentir-nos satisfets

En el present podem transformar passat i futur. A través de l’atenció, determinació, i de les nostres paraules i accions
El no estar en el present la nostra ment pot produir desig, odi, enveja, prejudicis, orgull, desconfiança … ..verí que ens destrueix a nosaltres i als qui viuen amb nosaltres

La vida es troba en el present: llibertat, despertar, pau, alegria, felicitat. La nostra cita és aquí i ara

En viure en el moment present estem en contacte amb els fenòmens meravellosos, renovadors i sans de la vida, la qual cosa ens permet curar les nostres ferides. Cada dia ens tornem més meravellosos, espontanis i saludables”

Sembla senzill oi?, llavors … Què fa que sigui tan complex posar-lo en pràctica?

L’únic que puc oferir-vos és la vivència de sentir el present junt als grans mestres: Els cavalls

Karin

Prendre o no prendre decisions

Em sento orgullosa de les decisions que estic prenent en la meva vida personal i sobretot en la meva vida a Aura; a vegades semblaria que no és fàcil prendre decisions, quan en realitat sí que és senzill, moltíssim més del que percebem

Des del minut 1 que vaig decidir embarcar-me en el món del Coaching amb Cavalls he tingut clar com volia que fos l’entorn, com viurien els meus cavalls, què faria amb ells i què no, i la manera d’enfocar el meu treball …

Aura està en un lloc preciós, en una de les meravelloses muntanyes de Moià, la meva parcel·la és d’unes 2,5 hectàrees aprox., tenim un bonic prat i una zona fantàstica d’arbres

Al principi hi havia delimitada una pista on realitzàvem les sessions, aquesta pista ja no existeix, i jo em pregunto ¿què va fer que l’hagués quan jo no volia cap pista?

Els cavalls menjaven en farratgeres que ja hi eren, ja no mengen en farratgeres sinó del sòl, els escampo el fenc pel terreny, així caminen més, tenen més espai entre ells i mengen més tranquils … i jo em pregunto: ¿què va fer que mengessin en farratgeres quan jo volia que mengessin d’aquesta altra manera?

Els meus cavalls van descalços, i he decidit que no els domaré per a munta, que no els treballaré en pista i que no els demanaré totes les coses que suposadament han de saber fer, i jo em pregunto: ¿què va fer que comencés a domar-los quan jo no volia domar-los?

I així podria seguir amb una llarga llista de preguntes; em resulta fascinant el fet que el meu ésser, la meva essència ha sabut i sap perfectament el vol, i no obstant això he fet altres coses que en realitat no volia fer

Tot té resposta: a qui he escoltat per prendre les decisions?, de quantes pors que no eren meves m’he apropiat?, en quines creences he basat els meus actes?, he confiat en mi o he dubtat?, he confiat en els meus cavalls o he vacil·lat?

Arribat el moment, si no estàs al teu camí la vida s’encarrega de reconduir-te, i si no escoltes et tornarà al mateix punt una vegada i una altra fins que te n’adonis per on sí que és

La meva idea inicial era la vàlida, la meva essència no s’equivocava i avui em sento orgullosa d’haver pogut desprendre’m del que no era meu, de ser-me fidel a mi mateixa i de tenir la valentia de fer el que havia de fer

Cada decisió té conseqüències, tant si les prenem com si no. Et convido a fer-te aquestes preguntes a veure què passa

I bé … Això de viure en una masia amb 100 hectàrees i vistes al mar pot esperar, jjj

Karin

Entrevista Onda Cero

El passat 05 juliol vam ser entrevistats pel Carles Aguilar al seu programa En bones mans d’Onda Cero Catalunya

Una entrevista en la qual expliquem què és el Coaching Evolutiu amb Cavalls, objectius que es poden aconseguir i beneficis de l’acompanyament dels cavalls

Tot un plaer poder compartir aquesta estona amb en Carles i el seu equip

Esperem que us agradi:

De tot cor moltes gràcies per comptar amb nosaltres

Aura Coaching Evolutiu amb Cavalls

Aura al programa de TV3 Espai Terra 

La salut física, psíquica i emocional dels nostres cavalls és un imprescindible

Per poder acompanyar a les persones en els seus processos, els cavalls han d’estar en condicions òptimes i per aquest motiu a més dels tractaments veterinaris rutinaris els fem Teràpia Cràneo – Sacral de la mà de la Sílvia Martí

TV3 va interessar-se en aquesta teràpia alternativa i volien grabar a la Sílvia fent-li als cavalls. En el vídeo expliquem el cas de la Brisa, una euga d’avançada edat amb la que vam tenir un bon ensurt; ara però, està estupenda

Podeu veure la grabació de TV3 del Programa Espai Terra

Moltíssimes gràcies a la Cori Colera i el seu equip i en Tomàs Molina i la Irma Pino. Gràcies

Aura Coaching Evolutiu amb Cavalls

Que han fet els cavalls per mi?

Vaig ser molt afortunada de poder viure una etapa laboro-personal meravellosa, vam trobar-nos un grup de fantàstics professionals a la mateixa empresa, més o menys de la mateixa edat, solters i sense compromisos, fent el que més ens agradava: vendre y negociar

En poc temps treballàvem junts, dinàvem junts, sortíem el cap de setmana junts…. Es van crear vincles i relacions d’amistat molt maques. Al cap de pocs anys uns van plegar, altres van ser acomiadats i el grup es va anar dissolent sense adonar-me de mica en mica vaig anar refugiant-me a la feina per suplir el buit tan gran que van anar deixant aquestes persones la meva vida s’havia convertit en treball, treball i treball, i vaig començar a tapar la mancança de sentiments amb coses: comprar-me un pis, un cotxe, roba, viajes…

Al cap d’un temps, m’adonava que per moltes coses que compres no era feliç i l’única afició amb la qual gaudia era anar a la platja, és clar, només a l’estiu, i què fer la resta de l’any?, tenia clar que era important per mi fer quelcom per a la societat, alguna tasca social o cosa per l’estil

Vaig començar a omplir sol·licituds de voluntariat a diferents ONG’s, fins que finalment, a través de la Federació Catalana de Voluntariat vaig començar a fer de voluntària en una Entitat sense ànim de lucre on fan Equinoteràpia per a persones amb discapacitat; Mai havia fet de voluntària, mai havia treballat amb nens, mai havia tingut relació amb persones amb discapacitat ni tampoc coneixia res de cavalls, tot i així quelcom dins meu va dir-me que endavant

Les primeres setmanes van ser molt dures fins que vaig començar a obrir els ulls i vaig començar a veure el potencial que hi ha dins de cada persona, sigui com sigui i li passi el que li passi. Tots i cadascun de nosaltres fem el millor que podem i sabem dins de les nostres possibilitats i si comptes a l’ajuda externa d’altres persones tots podem anar més enllà. En aquest cas aquestes persones no només tenien l’ajut de les monitores i voluntaris sinó també hi havia cavalls!

El que he vist fer als cavalls per a les persones no pot explicar-se tant fàcilment, creen vincles profunds, no jutgen, escolten el que sentim i el que pensem; Només d’observar-los t’envaeixen emocions, la respiració es relentitza, són calents i suaus, la seva mirada neta, l’energia i potència que els ve de sèrie…

Vaig viure moltes experiències i totes especials, tot i que la que més va impactar-me va ser una nena molt petita amb un autisme greu, ens buscava perquè la portéssim de la mà a on era el seu cavall i la seva primera paraula va ser “arre”; aquell dia….wow!

Al cap de poc temps de començar el voluntariat i havent baixat el ritme a la feina, vaig començar a trobar-me malament, cada día una mica pitjor fins a no tenir forces. Va arribar el moment d’anar al metge i tots a córrer: set mesos de baixa! En aquest temps de meditar sobre el fet fins al moment: treballar molt, menjar malament, vida sedentària… A mes de familia i amics, qui em donava soport emocional eren els cavalls eren la meva il·lusió per millorar una mica cada dia

En aquell moment vaig començar a saber que el meu futur personal i professional estaria lligat als cavalls. Vaig començar a buscar cursos i clínics per aprendre com són, com funcionen i com podia relacionar-me millor amb ells, després havia de veure com ajuntar el que jo havia fet tota la vida (relacionar-me amb persones) amb els cavalls i no va ser després de més d’any, any i mig que ho vaig tenir clar: Coaching amb cavalls

Fent pràctiques a diferents centres vaig arribar a Protectora Ade, i: començar a conèixer a cavalls maltractats o abandonats o… De seguida vaig enamorar-me de cada un d’ells, tots diferents i tots especials

He hagut d’estudiar dur, dedicar-me plenament als cavalls i sacrificar algunes coses importants per a mi, també he pres decisions que m’han fet patir molt. De la mà dels cavalls he modificat els meus hàbits per a tenir una vida més sana que fa que em trobi millor, he trobat la meva passió que res tenia a veure amb el que portava fent, he canviat els talons d’11 centímetres per botes, la ciutat per la muntanya, he ampliat el meu espai vital i el meu cor batega amb més força. Els meus valors també han patit transformacions, ja que les meves antigues creences han estat substituïdes per noves

Ampliar la visió que tenia sobre mi i el meu entorn i tenir més perspectiva em proporciona alternatives que abans no veia i per tant sóc més lliure

Quan estic amb ells em sento neta d’ànima, alegre, amb ganes de VIURE; i… aquí estic, amb una manada de sis en un nou i apassionant viatge

Us donc les gràcies per deixar-me compartir aquestes línies amb vosaltres i dono les gràcies als metges, familia i amics que van estar i estan al meu costat en els moments difícils, als mestres de qui tant he après, aprenc i aprendré, i a cada persona que passa per la meva vida, sempre hi ha una experiència o altre que t’ensenya noves realitats, tantes, com persones sóm en aquest món

Karin

Què és la Teràpia Cràneo-Sacral (TCS)?

La TCS és una teràpia manual de contacte extremadament suau, on s’escolta el cos amb les mans per diagnosticar i tractar els diferents ritmes fisiològics del cos i qualsevol alteració d´aquests, així com per trobar tensions fascials, musculars o viscerals, bloquejos articulars de la columna vertebral i de les extremitats, tensions a les sutures craneals i a les meninges, i també permet alliberar emocions d´experiències traumàtiques del passat que s´han quedat retingudes en els teixits. Es treballa amb la escolta terapèutica desde la intenció, i acompanyant els moviments que necessiten fer els teixits per alliberar les tensions o les emocions retingudes

En cavalls, la TCS es pot utilitzar per tractar la rigidés o manca de moviment, dolors musculars a la columna, baixades en el rendiment esportiu, coixeres que tenen el seu orígen en bloquejos articulars o tensions fascials, i problemes de comportament o actitut, quan són deguts a una experiéncia traumàtica prèvia

La TCS utilitza la capacitat del cos per a recuperar la salut mitjançant l´estímul de l´escolta terapèutica. Té uns efectes molt potents tot i les seves tècniques suaus, i pràcticament no té contraindicacions

La TCS permet també tractar el binomi genet-cavall, sobretot en casos en que la persona sent que té molta conexió mental amb el seu animal, ja que sovint els cavalls carreguen part de la motxilla d´emocions de la persona. En aquests casos primer es tracta el cavall, i després se li ofereix de fer de catalitzador per lliberar les emocions de la persona, tractant-la en una pista o paddock al costat del seu cavall

En què consisteix una avaluació i tractament amb TCS en un cavall

 1º) Examinar el cavall en moviment: pas i trot en línea recta portat de la mà. Serveix per valorar la simetria dels moviments: alçada de les caderes, moviment de les articulacions sacro-ilíaques, simetria de la incurvació lateral de la grupa, avançament de les espatlles, movilitat de la columna, posició del cap, coixeres…

2º) De manera opcional, o si s´ha observat una coixera en línea recta, es pot valorar l´animal en cercles, al pas, al trot i al galop, per valorar tant el moviment de les quatre extremitats així com el de la grupa i la resta de la columna. Tots els quadrúpeds són animals de tracció “trassera” i haurien de poguer transmetre el moviment desde les extremitats posteriors

3º) Anàlisi de la postura en repòs i dels contorns del cos. Sense tocar l´animal, ens pot donar idea de possibles zones de dolor i contractures musculars a la columna i a les extremitats

4ª) Avaluació de l´adaptació de la montura. Les selles donen estabilitat i comoditat al genet, però sovint provoquen en el cavall punts de pressió i dolor a la columna i a la musculatura. Cal que la montura s´adapti el màxim de bé possible per evitar contractures, llagues o bloquejos articulars

5º) Anàlisi de mobilitat de la columna mitjançant la provocació de reflexes de moviment. Serveix per a fer un diagnòstic general  de les possibles restriccions de moviment que pateix l´animal

6º) Diagnòstic específic desde la TCS: per detectar bloquejos articulars, tensions fascials o viscerals, tensions a les sutures craneals i possibles emocions retingudes en el teixit

7º) Tractament amb TCS. Cada cop que s´allibera una tensió o bloqueig articular, s´alliberen endorfines al torrrent sanguini del cavall, i això provoca que es relaxin, i en conseqüència, que masteguin, badallin, sacsegin el cap o s´estirin com un gat

8º) Reevaluació i comparació del moviment, veient-los al pas i al trot de la mà. El tractament amb TCS és un estímul, i el cos els següents dies va canviant degut a l´estímul, però hi ha uns primers canvis que es poden observar de manera immediata

9º) Deixar anar el cavall en una pista o paddock. Normalment els ve molt de gust revolcar-se, o bé córrer i donar-se bots, per acabar de lliberar les contractures

Sílvia Martí Korff
Veterinària – Quiropràctica animal – Terapeuta Cràneo-Sacral d´animals i persones